Avui, la Marta Pujadó, acompanyada de dos càmeres del seu equip, ens han acompanyat a l’escola per a portar a terme una dinàmica amb les famílies i membres de l’equip de monitoratge. En total hi han assistit unes 45 persones.
La dinàmica s’ha iniciat amb la lectura dels set principis de l’aprenentatge. A continuació ha demanat que cada persona escrigués en un full el que havia entès d’allò llegit. La seva actitud era rígida i no convidava a compartir l’aprenentatge. Realment es tractava d’una caricatura del que ha estat l’aprenentatge tradicional: escoltar, callar i treballar individualment.
El segon pas ha estat demostrar com es poden assolir els aprenentatges d’una manera diferent, a través del treball cooperatiu. Les famílies i monitoratge s’han col·locat en grups de quatre, amb persones diferents del grup inicial de base (el que anomenem grup d’experts ), per a llegir i comentar dos dels principis de l’aprenentatge i acordar tres consells pels mestres. Posteriorment han tornat al seu grup de base per a compartir allò après. Cada persona tenia 2 minuts per a exposar allò après en el grup d’experts. Finalment, via mòbil, s’ha fet una autoavaluació d’allò après de manera cooperativa.
Després de la dinàmica s’ha fet una posada en comú, amb els següents aspectes a destacar:
- L’errada forma part de l’aprenentatge. S’ha de visionar com a un aspecte positiu, tot i que és difícil quan la nostra educació ha estat una altra.
- Perdre la por a equivocar-se, treballar la frustració que de vegades comporta el fet d’equivocar-se.
- Treballar les emocions sense estigmatitzar, reconeixent les individualitats de cadascú.
- Hi ha famílies angoixades perquè no saben el que es fa a l’escola, ja que no hi ha un horari per àrees com abans. Les famílies també necessiten conèixer quins són els canvis i poder entendre’ls. Cal anar a poc a poc. El que és cert és que l’aprenentatge s’intenta fer de manera més significativa i globalitzada. Des de l’escola es garanteixen que s’assoliran els continguts. Cal contemplar, també, si els nens i nenes vénen feliços a l’escola i si tenen la sensació que aprenen.
- En els canvis que es plantegen no hi ha un canvi dels objectius a assolir, sinó la manera de com s’aprèn. Volem assolir els objectius, però també aprendre a treballar de forma cooperativa, aprendre a ser solidari, aprendre a ser crític, aprendre a ser creatiu…
- Hi ha certa preocupació sobre la continuïtat a l’institut. Un pare planteja la possibilitat d’esdevenir-nos Institut Escola per donar continuitat al projecte i la inclusivitat de la nostra escola.
- Tenir pors i dubtes és normal i raonable. Tots i totes estem aprenem.
- Cal assenyalar que aquests canvis ja s’han implementat fa anys en altres centres educatius, i els resultats són satisfactoris.
- La figura del mestre en aquest model és molt important, el mestre ha d’estar compromès en la transformació. Si l’equip directiu i el claustre (en la seva majoria) creu en el model la resta s’encomanarà del projecte. Es tracta “d’una taca d’oli”. S’ha de donar les gràcies al nostre claustre per la implicació que estàn tenint en el procés.
- Les famílies pregunten com col·laborar amb el centre en tot aquest procés. Com a mínim col·laborar en allò que es demana des del centre.
- Com atendre totes les individualitats? Rebaixant ràtios, famílies com a voluntaris, etc.
Agraïm molt a tots els participants la seva assistència en aquest acte.
