Autoavaluació

L’autoavaluació permet a l’alumnat fer una reflexió sobre els seus aprenentatges, rutines, hàbits i les seves relacions amb l’entorn. Tanmateix, com a docents, l’autoavaluació ens ofereix l’oportunitat de conèixer l’infant des de la visió personal dels nens i nenes que, posteriorment, en un espai individual és compartida amb el mestre. L’autoavaluació respon a la finalitat d’intercanviar valoracions amb l’alumnat que l’ajudaran a ajustar el seu aprenentatge i a reforçar aquells aspectes on existeixin mancances.

A l’Escola Edumar els infants tenen al seu abast espais i propostes d’aprenentatge diversos. Ells i elles, a través de la interacció i treball autònom, aprenen experimentant i compartint. Aprenen gairebé sense ser conscients. Les autoavaluacions són un element clau per arrodonir el seu procés d’aprenentatge. Per fer-los conscients de tot el que assoleixen. A més, els ajuda a ajustar aspectes que encara han de millorar.

A la nostra escola l’autoavaluació s’incorpora com a un informe trimestral que es fa arribar a les famílies. A través d’aquest autoinforme, al segon trimestre de curs, intentem que l’alumne pugui reflexionar i situar-se en el seu procés d’aprenentatge, hàbits i actituds. Aquest exercici creiem que és essencial per a la formació de la persona. Si l’alumne no sap ni és conscient de quins són els seus límits i dificultats, no les podrà treballar per superar-les. Es tracta de construir a partir de l’autoconsciència, potenciant l’avaluació formadora com a eina del procés d’autoaprenentatge.

L’autoavaluació es porta a terme a les Comunitats de Mitjans i de Grans, amb dos formats diferents, adaptant-la a segons les necessitats de la Comunitat. L’informe està elaborat entre tots els mestres de la comunitat. És un informe proper als infants i molt visual perquè puguin anar responent amb fluïdesa prenent consciència de cada apartat. L’informe està dividit en:

• Hàbits i organització, on parlem de les normes diàries d’escola i de la convivència.
• Treball a l’aula, que ajuda als i les alumnes a poder visionar quina és la manera com treballen a l’aula, si demanen ajuda, si fan un bon ús del material…
• Les caixes i projectes, on es tracta l’autonomia de cada infant.
• La competència en àmbit lingüístic i matemàtic.

En l’informe es té molt en compte quin el seu grau de felicitat respecte al seu entorn més proper: la família, els mestres, la classe i els amics. Mitjançant una diana han d’anar valorant quin és el seu grau de felicitat en cadascun d’aquests apartats. D’aquesta manera podem anar observant i dialogant com es senten i perquè se senten així. Per acabar de valorar l’informe i arribar a una conclusió els alumnes expliquen uns punts claus partint del que els costa, què és el que han de millorar, i què els agradaria millorar.

El més important d’aquest informe, es basa en el retorn immediat del mestre, on a partir de la conversa individual s’acompanya a l’alumne i es dialoga sobre l’estat de consciència que prenen del seu procés maduratiu i d’aprenentatge. Finalment el mestre fa un retorn valorant com ha anat i l’autoavaluació s’envia a les famílies, les quals també revisen i valoren la seva part en presència dels seus fills i filles. Finalment, les famílies fan arribar els seus comentaris al docent, tancant així el cercle de l’autoavaluació.

Aquest procès permet als mestres i la família tenir una visió més propera de cada infant partint del punt on es troben tant personalment com en l’àmbit d’aprenentatges. Als mestres aquest informe ens ajuda molt a conèixer millor a l’infant, poder-lo acompanyar i ajudar-lo en allò que necessita i potenciar allò que fa bé, respectant sempre el seu estat emocional i personal. Així mateix permet als i les alumnes poder ser conscients de quin punt del seu procés maduratiu i d’aprenentatge es troben.