C/ Granada 18, Castelldefels, Barcelona

Escola Edumar

C/ Granada 18

Castelldefels

Atenció telefònica

936 650 981

De 9 h a 12:30 h i

de 15 h a 16:30 h

Laboratori de Transformació Educativa – debat educatiu

El passat 27 de setembre, els i les mestres que formem el claustre de l’escola Edumar, vam realitzar una trobada per a reflexionar sobre quatre preguntes proposades en el Laboratori de Transformació Educativa.

Aquestes preguntes han guiat el debat educatiu que el nostre claustre ha fet en grups mixtes de diversos equips del nostre claustre, de manera que, cada grup tingués representació de les diferents comunitats que conformen la nostra escola.

A continuació s’exposen les reflexions, acords i conclusions a les quals hem arribat.

Pregunta 1: Com podem millorar el lideratge pedagògic?

Una de les idees claus de com podem millorar el lideratge pedagògic és formant les persones que integren el claustre per a l’adquisició de la cultura del centre i del projecte pedagògic, així com per a l’adquisició dels coneixements necessaris per a assolir les metes comunes de l’escola. Aquesta formació es pot dur a terme a través de diferents propostes, moltes de les quals ja tenim implementades com a cultura de centre: realització de trobades pedagògiques per a reflexionar sobre la nostra pràctica diària, edició de vídeos sobre les nostres organitzacions pedagògiques, continuar fent equips que puguin fer arribar la línea pedagógica del centre a tothom i garantint d’aquesta manera que les comunitats estiguin acompanyades per persones «expertes», etc. Del claustre sorgeix una proposta nova que rep una bona acollida és la de tutoritzar les mestres noves per part dels docents coneixedors de la línea pedagògica de l’escola, assistint-los i aconsellant-los en les tasques del dia a dia.

En definitiva, per a nosaltres, liderar és empoderar a les persones perquè siguin motor de la generació de sinergies a través d’un esforç coordinat per a assolir objectius comuns: equip directiu, equip de coordinació i equip impulsor com a eixos que motivin, acompanyin, propiciïn una comunicació clara i ajudin a crear complicitats entre tots els membres del claustre.

Altres conceptes que no volem deixar d’esmentar són els de tasques compartides a través del lideratge distribuït, temps compartit, reflexions, experiències i idees compartides. Una escola com a xarxa col·lectiva on les persones i les seves habilitats es posen a l’abast del projecte. Aquestes persones es complementen per a arribar a estar cada vegada més a prop de l’escola que volem.


Pregunta 2: Com estem col·laborant i aprenent junts en una nova cultura docent?

Novament una de les paraules clau que apareix després de plantejar aquesta pregunta és la de compartir: experiències, programacions, materials, recursos, eines i estratègies pedagògiques, mirades respecte com els alumnes aprenen, etc.

Sabem que els claustres i les comunitats pedagògiques ens enforteixen com a grup donat que són espais idonis per a compartir, reflexionar, discutir i reconstruir la nostra pràctica diària.

Es valoren positivament espais iniciats el curs passat sota el nom de “Compartim” en els quals mestres de cada comunitat presentaven a la resta del claustre les organitzacions metodològiques de cada comunitat: projectes, propostes d’aula, caixes de propostes, etc.

Altres propostes que es valoren iniciar són l’aprenentatge entre iguals a través de l’observació directa a l’aula i així poder compartir experiències adquirint nous coneixements. Per exemple: anar a observar com un col·lega de comunitat duu a terme uns grups interactius amb les famílies com a voluntariat, o anar a observar com una mestra formada organitza els cercles de diàleg a les assemblees. Es tracta d’aprofitar els punts forts de les persones que conformen el claustre, contribuint a la formació de la resta de companys i companyes i fent créixer el sentiment de pertinença a un equip que camina en la mateixa direcció.

Una altra idea que sorgeix i que agradaria recuperar són les visites i les estades a altres centres de referència, tot i que la situació de pandèmia actual no ens ho permet. No obstant això, si la situació actual millora ens plantegem visitar altres escoles per a conèixer com duen a terme projectes que nosaltres també hem engegat, com per exemple la nova línia de science en anglès.

D’altra banda, es proposa incrementar les trobades pedagògiques de comunitat intentant augmentar l’eficàcia de les reunions i evitant reunions merament informatives.

Finalment, es valora com a molt interessant que les mestres vagin passant per les diferents comunitats durant diferents anys per a poder tenir una visió global del projecte educatiu de l’escola. Algunes mestres ja ho han fet i ho valoren molt satisfactòriament.


Pregunta 3: Com fer de l’escola una organització de recerca?

Partint del treball de l’equip, hem pres consciència de la necessitat de millorar els nostres processos de recerca. Cal consensuar indicadors per a detectar punts forts i punts a millorar.

En els processos de recerca aportar el rigor científic requerit: identificar necessitats, crear indicadors d’avaluació, fer propostes de millora, assessorar-se a través d’agents externs/altres escoles o a través de la lectura de diferent bibliografia si s’escau, implementació de les millores, avaluació en les seves diferents modalitats, etc.

Com a escola ens proposem ser més rigorosos en els processos de recerca i consensuar indicadors d’avaluació i eficàcia d’algunes de les nostres propostes metodològiques, tant motivacionals i de benestar com de continguts. Som coneixedors que les noves implementacions o les propostes de millora no es podem basar en “impressions”, més o menys subjectives, dels docents.


Pregunta 4: Què hem de fer que no fem? Què fem i hem de deixar de fer?

Es proposa revisar els continguts mínims per nivell, per a tenir clar el de referència a l’hora de planificar i organitzar les nostres pràctiques diàries, sense perdre la visió en l’avaluació de les competències.

D’altra banda pensem que estem en el moment idoni per consolidar i millorar totes les implementacions pedagògiques i organitzatives realitzades els darrers anys. És el moment que el nostre projecte educatiu, fruit d’un procés de co-creació entre tota la comunitat educativa, quedi ben fonamentat i assentat sobre la base d’uns pilars que aportin confiança i seguretat a totes les persones que conformen l’escola.

Tanmateix, una paraula que sorgeix amb freqüència amb aquesta pregunta és la de prioritzar el que és realment important perquè el temps educatiu sigui de més qualitat. Per una banda, entenem que la diversitat de metodologies reforça la idea d’una escola inclusiva que pot atendre a la diversitat de l’alumnat que tenim a les aules; d’una altra banda, però, pot significar una càrrega excessiva de preparació de materials per part dels docents. El repte és aconseguir una òptima organització de les estratègies metodològiques i pedagògiques per tal de ser més eficients en la gestió del temps.

Per a finalitzar aquest document extraiem que, tot i que encara ens queda camí per recórrer, la nostra escola es troba en un moment on el claustre és molt conscient que som una comunitat que vol continuar caminant cap al marc d’una escola avançada, tot afiançant les noves implementacions i aprenent a gestionar de forma eficient el nostre temps. Una transformació educativa iniciada ja fa alguns anys que vam considerar urgent, necessària i que actualment ja sabem que és possible.

Preinscripcions curs 2022/23

Deixa el teu nom i correu iet mantindrem informat sobre el procés d'inscripcions pel curs 2022/23

Estic d'acord en proporcionar el meu nom i correu a MailChimp (més informacio)

I will never give away, trade or sell your email address. You can unsubscribe at any time.