Quan pensem en l’escola del curs vinent cal pensar en la lliçó de vida del moment present i en els aprenentatges que hem fet (el què i el com ho hem après). Si ho fem així, i com ja hem dit en altres ocasions, no haurem perdut el temps.
En aquest nou escenari ens plantegem diferents reptes als quals intentarem donar solucions de manera creativa:
➢ A l’espera de les indicacions i concrecions del Departament, és probable que hàgim de repensar una escola amb grups reduïts aprofitant tots els espais disponibles. En aquest moment necessitarem més que mai que tots i totes ens arromanguem per a preparar i adequar espais i materials.
➢ Preparar el procés d’acollida i retrobament, propiciant una adaptació progressiva de l’infant a l’entorn escolar i vetllant pel seu benestar socioemocional.
➢ Preparar un entorn el més normalitzat que es pugui en el qual els segurs i segures.
➢ Fer una avaluació inicial dels infants i una revisió del currículum reflexionant sobre quins són els sabers realment bàsics i imprescindibles.
➢ Atendre a les necessitats de suport intensiu.
➢ Consolidar un aprenentatge i avaluació competencial.
infants i els adults se sentin
➢ Propiciar una cultura digital generant capacitats (infants, famílies i docents), recursos, continguts i materials.
➢ Enfortir la funció tutorial.
➢ Educar en la incertesa, en la resiliència, en la gestió restaurativa, en una mentalitat de creixement.
I segurament també haurem de pensar en dissenyar una escola preparada per a assumir altres moments de confinament que es puguin produir durant el curs 2020-2021, una escola en línia. Tot i que certament sabem que una escola virtual mai podrà ser substituïda per l’escola presencial, mai. La convivència i la interacció amb els altres és el que produeix l’aprenentatge i l’assimilació de valors i creences. L’educació té un component social essencial i insubstituïble.
Per a acabar no podem deixar de compartir amb vosaltres els dubtes i neguits que ens produeixen les mesures de seguretat que probablement haurem de mirar d’aplicar: vetllar perquè els nens i les nenes mantinguin la distància de seguretat, augmentar les accions d’higiene, evitar el contacte físic, tenir els infants dins d’una sola aula, no barrejar grups… Seria il·lusori, no obstant això, obviar la naturalesa espontània i plena de vida dels infants, el sentit de la curiositat i la necessitat de moviment; i ha de continuar sent així perquè si no segurament estaríem molt amoïnats i amoïnades pel seu creixement. Les normatives antinatura que ens arriben fan que ens plantegem moltes reflexions: el grau d’eficàcia real que tindran aquestes mesures per a evitar nous contagis, les conseqüències que poden tenir en els infants unes normes tan restrictives i el nostre paper com a adults que acompanyen emocionalment aquests nens i
nenes, adults també sotmesos a un nivell alt de pressió quant a l’aplicació de mesures excepcionals.
El que de moment sabem és que no volem generar més pànic social en els nostres infants, situacions d’estrès o segons quins aprenentatges relatius a la vida, la mort, la malaltia o el virus. No sigui que apliquem solucions, que lluny de resoldre el problema, l’empitjorin.
Així que aquest estiu, més que mai, el necessitarem per a renovar-nos i agafar una nova embranzida. Preveiem nous escenaris per a l’escola els quals, sempre que tinguem els mitjans necessaris, representen noves oportunitats d’aprenentatge per a tots i per a totes. Sense oblidar mai la visió compartida de la nostra escola i el seu projecte pedagògic, inclusiu i de qualitat. Sabem que, com en qualsevol procés de la vida, hi haurà errades i mancances; hi haurà passes enrere per després poder-ne fer moltes més cap endavant. I així podrem dir que mai no haurem deixat de caminar.
