Docents al peu de canó
Volem fer un reconeixement a l’esforç que està duent a terme l’equip docent en un temps nou i desconegut, transformant un centre majoritàriament presencial en una escola en línia. Redissenyar un nou context d’aprenentatge en pocs dies ha significat un canvi radical i un gran repte, i la capacitat demostrada d’adaptació i de resiliència ha estat realment alta. Docents que han hagut de reinventar les seves pràctiques i la seva manera de comunicar-se amb l’alumnat i les seves famílies, preocupats i preocupades per arribar a tothom i no perdre el fil de la comunicació amb ningú, disponibles gairebé les 24 hores del dia via email i via telefònica, cercant noves eines digitals atractives per a preparar les tasques escolars de cada setmana, gravant vídeos i tutorials per a l’alumnat, innovant per a aconseguir propostes més competencials, reflexionant sobre si aquestes propostes responien a les necessitats d’aprenentatge dels infants en aquests moments, preguntant-se què és el que és essencial que aprenguin els nens i les nenes, pensant sobre els nous reptes educatius postconfinament i sobre el nou escenari que se’ns dibuixa… sense oblidar l’essència de l’Edumar i el nostre projecte pedagògic. Docents la prioritat dels quals ha estat l’acompanyament dels infants i de les seves famílies en uns moments excepcionals. Gràcies mestres de l’Escola Edumar pel vostre compromís i professionalitat.
Famílies
El nostre més profund agraïment a les famílies en aquests moments excepcionals. Heu hagut de fer de pares i de mares, de mestres, d’acompanyants, de col·laboradors, de companys i companyes de joc, de treballadors i treballadores… en un temps de confinament. Ens hem necessitat més que mai, alumnes- famílies-docents, ens hem necessitat tots i totes. Molts de vosaltres us heu hagut d’adaptar a les necessitats dels vostres fills i filles i a les noves eines digitals per a realitzar les tasques: el Drive amb les còpies de les tasques amunt i avall, els emails que van i vénen, els vídeos que de vegades no es veuen, les fotografies per a fer els retorns als tutors i les tutores, les videoconferències havent de compartir sovint el PC o el mòbil amb els nens i les nenes perquè les poguessin fer, l’esforç en alguns casos perquè els infants organitzessin un horari diari i fessin les propostes, la vostra preocupació perquè no perdessin el curs escolar… Vosaltres també heu estat “Al peu del canó”!
Gràcies també per les vostres paraules d’agraïment que heu fet arribar a través dels tutors i tutores, a través de l’email, a través de trucades telefòniques… Som una comunitat educativa que aprèn i que creix, i ara ha quedat més palès que mai.
Alumnes
Heu estat uns grans herois i heroïnes. Us heu adaptat com uns valents i unes valentes a una realitat que no ens esperàvem i és que realment ser nen o nena en temps de confinament no és fàcil. Ningú no us va preguntar què us semblaven les mesures de seguretat aplicades en la crisi de la Covid-19 amb la prohibició que els infants i joves no podíeu sortir de casa. Ningú no us va alertar de temes potser mai viscuts com el
dol i la pèrdua (d’éssers estimats, de coneguts o la pèrdua de la relació amb els amics i les amigues). Ningú no us va advertir que de vegades les coses no som com nosaltres volem. Segurament també és cert que per molts de vosaltres aquest confinament ha suposat el retrobament amb la família i l’oportunitat de compartir molt bons moments gràcies als quals ens hem conegut una mica més. D’una manera o d’una altra, heu demostrat una capacitat molt gran de resiliència. D’aquesta experiència us recordareu tota la vida i us enfortirà per sempre més, n’estem segurs i segures. Gràcies també per les vostres paraules virtuals, per les vostres expressions jovials a través de les pantalles, per la vostra creativitat. Us estimem més que mai. Recordeu que ens retrobarem i aquest dia serà un dels dies més especials de tot l’any. Rebeu una forta abraçada de tots els mestres.
Il·lustració entrada: Joan Turu
