Les tertúlies literàries dialògiques (TLD) han estat reconegudes com una actuació educativa d’èxit per part del projecte INCLU-ED de la Comissió Europea. La metodologia de les TLD és molt senzilla, d’una manera esquemàtica consisteix, primerament, a escollir un llibre de la literatura clàssica universal i programar els capítols a llegir a cada sessió. Un cop llegits individualment, cada nen o nena ha d’escollir un paràgraf d’aquest capítol que li hagi agradat o captat l’atenció.
De forma rotativa, i amb l’ajuda del o la mestra -que actua com a moderador- un dels alumnes llegeix el paràgraf que ha escollit en veu alta i explica a la resta de companys per què l’ha escollit. A partir d’aquest moment comença un debat en grup per opinar sobre la trama o motiu del paràgraf, o per enllaçar amb l’explicació donada pel company. D’aquesta manera es dialoga sobre els continguts o temes de l’obra, es comparteixen interpretacions, es realitzen reflexions sobre l’argument, s’intercanvien punts de vista, es vincula el text amb experiències personals o grupals, etc. Un cop s’acaben els torns de paraules, se segueix amb un altre company i el seu paràgraf escollit. Tot plegat permet parlar dels grans temes de la literatura (i de la societat): l’amor, el poder, l’amistat, les guerres, la justícia, els sentiments…. presents en els clàssics.
També es genera un major interès per saber més sobre l’època o el lloc què s’ubica l’obra, o sobre el seu autor, entre d’altres. En el fons és una manera de fomentar el gust per la lectura. No es tracta d’un exercici per avaluar la comprensió lectora, ni centrat a aprendre noves estructures gramaticals o semàntiques d’una forma guiada i estandarditzada. El que es busca és gaudir lliurament de la lectura com una font de pensament, que permet relacionar-se amb els altres, on tothom pot viure-ho i integrar-ho a la seva manera i aportar el seu punt de vista; es tracta, per tant, que els més joves vegin la literatura com un mitjà per expressar-se, per descobrir coses noves, interessants i divertides del món, però també d’ells mateixos, dels seus companys i companyes i de l’entorn més proper.
Actualment portem aquesta pràctica a les Comunitats de Mitjans i Grans.