Recentment vaig tenir l’oportunitat de realitzar una residència a l’Escola Martinet, una escola amb un disseny i una pedagogia que facilita l’acció i comunicació d’adults i infants. En els diferents espais l’infant circula de forma autònoma i crea el seu propi aprenentatge a partir dels seus interessos. La funció del docent és saber en quins espais estan als infants del seu grup i al mateix temps s’asseguren que cap d’ells deixi d’experimentar. El docent acompanya en tot moment a l’infant en el seu procés de creixement personal i en el procés d’aprenentatge.
Al matí a les 9.00 h hi ha una entrada relaxada on t’acompanya una música i els infants entren amb les famílies i a poc a poc els infants van amb el seu grup de referència on comparteixen un diàleg, unes vivències del cap de setmana o qualsevol interès. A les 9.20 h tots els infants fan una rotllana amb el seu grup de referència i decideixen a quins espais aniran al llarg del matí i si hi ha alguna cosa de convivència d’escola, normes generals, sortides o alguna proposta nova en algun espai és el moment de fer-ho. Qualsevol altre conflicte que pugui sorgir és resolt al moment amb els infants implicats. No hi ha consell d’alumnes. Ni assemblees d’aula.
L’adult va recollint de tant en tant mitjançant una càmera, llibreta i gravadora, moments dels infants que queden recollits en un dossier titulat “Tinc una Idea” que lliuran a les famílies l’últim dia de curs. Entre tots/es els docents es reparteixen les feines i s’ajuden per confeccionar-lo al llarg del curs. Un cop fet a l’ordinador el porten a la impremta.
Els alumnes tenen dues llibretes: Una la llibreta d’escriure i l’altre la llibreta de mates. Aquestes es poden utilitzar l’any següent si encara queda espai i si encara estan dins la mateixa comunitat. Quan està tot ple se l’emporten a casa.
A la llibreta de mates no hi ha una estructura sinó que dins de l’espai del joc matemàtic hi ha propostes i la llibreta els hi serveix per anotar operacions, deduccions però no hi ha un títol o anunciat en molts casos. De vegades podem trobar entre les pàgines alguna activitat concreta d’unitats, desenes, centenes o alguna activitat de dobles, meitats, mesura o algun problema on ells són els protagonistes…
Pel que fa a la llibreta de llengua és més estructurada: fotos d’una sortida on ells expliquen la seva vivència, escrits d’experiències viscudes dins i fora de l’escola, receptes de cuina…..
Pel que fa al tipus d’escriptura, un tant per cent elevat, ho fan de pal i escriptura natural.
A l’aula i segons l’aula trobem diferents espais molt ben cuidats i amb molt de material:
Contes (escriuen contes)
Maquetes (Casa)
Diari del Martinet
Dibuix (del conte, lliure)
Joc matemàtic
Biblioteca
A una altra aula trobem una taula de llums…..
En altres aules trobem la fusteria molt ben cuidada i amb materials de fusta i eines suficients perquè l’infant pugui fer les seves produccions i creacions.
Una aula especifica de cuina amb forn, nevera, microones, pots de vidre amb espècies i ingredients, pica d’aigua…. un espai molt ben cuidat i net per fer un plat per ells i per a la resta i que se’l menjaran i compartiran. És una experiència que se’ls ofereix des de l’adult i guiada així i tot connecten molt potser perquè implica estar fent alguna cosa de veritat, com els adults. La cuina té màgia i sorpreses… ous congelats, diferents estats d’aigua… experimenten la química entre alguns aliments, si es barregen o no, diferents estats de la matèria… Un món ric i variat. La cuina és un laboratori de moltes experiències.
Una aula d’art: amb pintura, fang… També molt cuidada i amb el material necessari per fer les seves produccions…
A fora de l’aula i aprofitant el passadís com un espai per l’aprenentatge i creixement dels infants trobem diferents espais molt ben cuidats de fusta.
Joc simbòlic (que va variant, tenien un vaixell)
Titelles
Construccions
Espais per treballar amb llapis i paper
“El Jardinet” (espai exterior) preciós, cuidat per crear en l’infant un espai de creixement personal i d’aprenentatge i també un moment d’esbarjo. Poden anar al matí, o després d’esmorzar o a la tarda. Els infants decideixen tot i que l’adult regula igual que fa en la resta d’espais.
Esmorzar: Un dia a la setmana van a esmorzar al jardinet. La resta de dies ho fan a l’aula de referència. Cada infant porta una peça de fruita i fruits secs i ajunten tot en un bol. Es posen en rotllana i la mestra ho talla i l’infant agafa el que vol.
Després d’esmorzar continuen els espais. L’ultima mitja hora del matí els infants tornen a l’aula de referència on llegeixen individualment.
A la tarda es troben a l’aula de referència i continuen en els espais de dins i fora de l’aula i l’última mitja hora es tornen a reunir a l’aula de referència i fan una lectura col·lectiva on la mestra llegeix un conte que pot acabar o no el mateix dia. De vegades dediquen aquesta mitja hora de la tarda per compartir experiències, treballs que han fet…….
Els infants a l’hora d’escollir espais que estan dins les aules solen quedar-se dins l’aula de referència tot i que poden moure’s a altres aules de la comunitat. Van estar observant que, ja que l’infant es quedava les propostes de dins l’aula havien d’estar més pensades i encarades segons l’edat del grup i aula de referència. Una altra cosa és quan van a la taula de llums, cuina, fusteria, art, passadís o jardinet.
Pel que fa als PI: Hi ha adaptacions d’aula i sobretot s’asseguren de què aquests infants passin cada dia per l’espai del joc matemàtic i llengua acompanyats per l’adult.
Els mestres no programen sinó que planifiquen. Tenen clar quin és el recorregut dels aprenentatges i els continguts per comunitats i saben cap a on han d’anar i a partir d’aquí planifiquen els espais. No els interessa planificar per dimensions i competències…. (quan parles amb aquesta terminologia et diuen que no saben de què els parles) A part, es respecta molt l’espontaneïtat, curiositat dels infants i si de sobte, per exemple, volen saber quan fa l’alçada total de l’edifici de l’escola doncs els deixen fer aquesta investigació. Després, un cop finalitzada, ho comparteixen amb el grup de referència.
Pel que fa als informes en fan dos al llarg del curs. Són informes redactats on expliquen el creixement personal i el procés d’aprenentatge de cada infant. Al final de curs hi ha un 3r informe de notes quantitatives però els mestres ho passen a l’administrativa de l’escola i ella ho passa a l’ordinador i li fa arribar al departament com un pur tràmit. Els pares i mares que volen aquest informe el recullen a secretaria però segons les mestres del Martinet els pares i mares no el recullen perquè la filosofia quantitativa no forma part d’aquesta manera d’entendre l’aprenentatge i creixement de l’infant a l’escola Martinet.
Pel que fa a les Avaluacions diagnòstiques les fan aquells nens/es que volen els que no volen no van a l’escola aquell dia. Les passen pocs nens/es i així ho fan saber al departament. Les Competències bàsiques de sisè les passen tots els infants perquè són obligatòries, segons les mestres els resultats són bons, normals.
Els mestres que arriben nous a l’escola no agafen grup de referència i acompanyen un grup i s’encarreguen de portar un espai. Pel que fa al tema de voluntaris, no hi ha, però si alguna vegada en tenen, són mestres jubilats.
He pogut tenir l’oportunitat de poder viure el dia a dia dels infants del Martinet i donar valor a allò que fan i a la seva manera d’aprendre. Com aprenen a relacionar-se, a organitzar-se, a comunicar-se, a entendre millor el món i a conèixer-se una mica més a ells mateixos. Com els mestres donen uns espais i un temps diferents a cadascú i com els accepten tal com es mostren. Com totes aquestes vivències dels infants: reptes motrius, mons imaginaris, connexió amb la natura, de com es teixeixen les relacions, de troballes inesperades, de les seves maneres d’expressar-se, de mostrar-se i d’entendre el món queden recollides en el llibre “Tinc una idea”. Gràcies per aquesta vivència!
Mon Moreno